La violeta del Prater

Situada al Londres dels anys 30, La violeta del Prater explora la relació entre el director vienès de cinema Friedrich Bergmann —contractat per la Imperial Bulldog Pictures per dirigir un film— i Christopher Isherwood, encarregat d’escriure el guió del mateix film. Amb el feixisme creixent a Àustria i a Europa com a teló de fons, la novel·la incideix sobre el compromís que ha de tenir l’artista amb la societat que l’envolta, davant l’exigència del productor de fer una pel·lícula cursi i sentimental. A la vegada retrat còmic de la indústria del cinema i anàlisi seriosa de la relació entre art i vida, aquest llibre va significar l’inici d’una nova etapa en la trajectòria literària d’Isherwood, després de la seva conversió espiritual. Però per damunt de tot, La violeta del Prater s’erigeix per la seva agudesa i subtilitat com una de les novel·les curtes més aconseguides del segle XX.